El patrimoni dels pellaires





Antoni Ylla-Català



L'indústria de la pell a Vic va portar molta riquesa a la comarca i a la dècada dels vuitanta del segle passat va arribar al seu punt màxim. Vic era la capital mundial de la pell petita, xais i cabres, i el seu prestigi era reconegut arreu. A l’acostar-se el canvi de segle però, la seva davallada es va anar accentuant i avui la fabricació de pell a Vic és gairebé nul·la. Els pellaires s’han fos però, que s’ha fet del seu patrimoni?. L’especulació ha fet créixer als antics terrenys de Colomer un barri despersonalitzat que l’Ajuntament va requalificar a canvi d’unes promeses de mantenir una presència i uns llocs de treball al polígon industrial que es van esfumar. Encara resta per construir algun bloc que si no es fes permetria gaudir d’un estimable espai verd. Al aterrar la fàbrica de Colomer és podien haver salvat algunes coses emblemàtiques com per exemple la caldera auxiliar que procedia d’un transatlàntic anglès, o el mural de ceràmica que hi havia a l’entrada, obra de l’artista Padrós, que va ser donat a l’Ajuntament. Els nous propietaris van decidir el seu trasllat i al desmuntar-lo va quedar a miques. Hi ha un dictamen d’un enginyer que certifica que el mural estava en bon estat perquè el seu trencament era previsible. Els terrenys de Genís i Rius romanen encara sense edificar. En la seva requalificació es va acordar que el molí d‘En Saborit es cediria a l’Ajuntament “Consolidat” però aquesta cessió i molt menys la consolidació no s’ha dut a terme. Esperem que l’Ajuntament no concedeixi cap permís d’obres si això no es compleix. El Gremi ja fa anys que no fa res com a tal i actua com una entitat sense ànim de lucre. El local gremial està al servei de la Regidoria de Cultura, i està acordat que se’n farà una donació a la Ciutat, que encara no s’ha materialitzat per dubtes fiscals. Altres locals i terrenys, per exemple els terrenys de Can Garreta i de la depuradora de Colomer, estant també pendents d’edificació. Desitjaríem que l’Ajuntament aquesta vegada tingui més èxit en bé de la Ciutat. La fàbrica Baumann és un altre cas. Al traslladar-s’hi Colomer és va construir una fàbrica que sens dubte era la més moderna del ram a Europa. S’hi havien de processar disset mil pells diàries però mai és va passar de set mil i al final només tres mil. Les modernes instal·lacions, la tecnologia, el nom i tot el possible es van vendre a la Xina i Vic va perdre una darrera oportunitat de mantenir la fabricació de pell. La presència de la facultat de medicina ha donat a l’edifici, obra molt reeixida de l’arquitecte Fisac, un ús noble que dignifica al barri. El Museu de la pell roman obert, és de lloar l’esforç que es fa per mantenir-lo amb unes exposicions temporals força reeixides. però el seu taller de restauració de peces està tancat . Es troba a faltar i seria molt bo que es pogués recuperar. Difícilment tornarà l’activitat industrial de la pell a Vic, però esperem que el record i el patrimoni salvat no s’acabi de malbaratà.