Notícies

Estudiosos diuen que, experiències i influències culturals apareixen com a determinants del fenomen d’apreciació o rebuig en relació als olors. Pensant en la ciutat veiem que a més dels impactes visuals que trobem a l’entorn, existeix el so, el soroll, el moviment, els olors de tota mena...Això i més, tot plegat, participa a la percepció que nosaltres tenim de la nostre realitat de vida tant en l’aspecte social com en el personal. Aquesta seria una raó per la qual l’olor i les seves representacions podrien definir les característiques d’una situació, d’un lloc, i el viscut de cadascú en la ciutat.

No fa massa en sortint al carrer em va envair una fragància que va fer ressuscitar en mi el record intens del carrer asfaltat on va transcórrer la meva infància. De sobte l’olor reconeguda em va transportar a moments preuats i irrepetibles. Estimats. Gaudits i plorats.

Hi ha tantes i tantes olors que ens acompanyen al llarg de la nostra vida! No en som pas conscients, però totes han jugat i juguen un rol important en el nostre desenvolupament com a persona.

La memòria olfactiva resta el més fidel dels nostres sentits.

En aquest article voldríem fer èmfasi en els olors que anomenem “de companyia”: olors dels colors, de la música, del somriure, de la calidesa, de la tendresa, de l’atracció, del contacte pell a pell, de l’abraçada ben donada. Aquelles olors que ens escalfen al hivern i ens refresquen a l’estiu. Que ens fan sentir vius mentre cau la pluja mullant la terra, la gespa, l’asfalt. Olor de boira. Olor de Museu. Olor de Catedral...

Olors dels colors de les postes de sol de setembre. Olor de calma mentre la neu va caient de cel cap terra o de la terra cap el cel, com diu J.Brel. Olor de mar. Olor de Tròpic. Olor d’espècies. Olor d’encens. Olors dels records. Olors perfumades que ens eixamplen el cor i l’ànima. Olors curatives d’ànima i de cos...

L’olor es desprèn i s’expandeix i passa a través les diferents etapes de la vida. Ens embolcalla en les experiències viscudes en passat i en present. Totes elles empeltades de la fragància única i intransferible de cada persona i situació que reconeixem com a pròxima i molt pròxima.

L’olor no manté un ordre cronològic pròpiament dit. Ja que les olors reconegudes en el nostre imaginari, no solament existeixen i s’entrecreuen tot mantenint la seva idiosincràsia, sinó que no paren d’augmentar a mida que anem vivint la Vida.

Som nosaltres que les ubiquem en el temps i en l’espai a l’interior del record plaent i místic...

Això fa que certes olors no ens abandonin mai perquè resten gravades en la nostre memòria més intima.

És així que l’elixir del perfum desemboca cap a la nostra memòria gustativa, auditiva, sensitiva, afectiva, amorosa, sensual, passional, orgàsmica i molt més encara.