LA MEVA PINZELLADA





Vanessa Anglada Parra



Vaig néixer a la ciutat de Vic fa 31 anys, concretament a l’Aliança, com tants d’altres vigatans. He crescut i m’he format com a persona en aquesta petita/gran comunitat, plena de valors, història i diversitat.


El sentiment que tinc vers la ciutat de Vic és molt profund i el tinc completament arrelat, i amb els anys això ha anat en augment. Sobretot quan vaig marxar a estudiar i treballar a Barcelona. Allà hi he viscut grans experiències i hi he conegut a gent fantàstica, però sempre recordaré els diumenges agafant el bus amb una llàgrima a la cara, perquè per uns dies m’allunyava del que més estimo: CASA.


Sóc una dona de costums i així m’han educat. Cert que trobo a faltar coses de la meva infantesa viscudes a Vic, com la representació dels pastorets amb els amics i professors del Santa Caterina, fer d’escolaneta a l’Església del Carme els dissabtes al vespre, esperar l’arribada del Carquinyoli amb candeletes, o viure com si no hi hagués demà la cavalcada de Reis més maca que he vist mai. Però com tots em faig gran, i malgrat tot intento mantenir vives any rere any gran part d’aquestes precioses costums.


Vic és una ciutat que ofereix infinitat de coses a fer, per això també és coneguda com a “ciutat de fires i mercats”. Tenim el Mercat Medieval, el MMVV i el meu preferit per sobre de tot, el Mercat del Ram, amb aquella olor a llorer i primavera, la Plaça Major plena de palmes i palmons, els Sagals d’Osona fent castells que són dignes d’admiració, i una gran demostració dels productes ramaders, orgull de la nostra terra.


Sabeu? Em fa feliç ser de la plana. Encara tinc amics a Barcelona que em pregunten: i no t’hi avorreixes? Sempre responc que no!


Aquesta ciutat em va obrir les seves portes ja fa uns anys i jo sempre he tingut clar que no la podia defraudar, per això definitivament i per sempre he tornat. Continuaré vivint i gaudint de la seva boira, continuaré sortint els dissabtes a la tarda per fer un vol “a plaça” com porto fent des de que tinc consciència, continuaré empatitzant amb la seva gent... i no em cansaré mai de demostrar al món l’orgullosa que em sento de formar part d’aquesta GRAN CIUTAT que m’ho ha donat tot.