LA NOSTRA CIUTAT





Josep Rafús



Aquesta iniciativa de l'Associació, Amics de la Ciutat - Vic, és d'aquelles coses que passen a poques ciutats. La nostra ciutat se'ns mostra com a especial i diferent, amb la suma de voluntats dels seus ciutadans per aportar el seu granet de sorra per millorar-la i enriquir-la.

Primerament hem sento orgullós de ser vigatà, orgull que porto dins meu des de fa 53 anys i val a dir que, en els últims anys, és més granític que mai.

Per diferents motius he pogut visitar molts pobles i viles del nostre petit gran país i amb la gent que parlava explicava que era de Vic. La seva espontània reacció era “quina ciutat mes bonica que teniu” o “quina sort que tens de viure a la ciutat dels sants” o bé “ara no teniu tanta boira com abans, no?” i podria seguir.

Crec recordar no haver tingut cap comentari negatiu de la nostra ciutat. Orgull, sentim-nos orgullosos de la nostra història, de la nostra cultura, de la nostra emprenedoria, del nostre model educatiu, de la nostra xarxa social, del nostre comerç, de les nostres places.

Però hi ha una cosa que podem millorar, sé que és un mal endèmic de la societat moderna, però no per ser-ho, ens n'hem de conformar: les relacions veïnals. Molts de nosaltres recordem un capellà amb barret i sotana, si, mossèn Manel Serinanell, un dels personatges més populars de la ciutat. Mossèn Passi-ho bé, com era conegut popularment. Aquests és l’esperit que hem perdut i hem de recuperar. Anem enfeinats, amb el cap mirant al terra, buscant o escrivint coses al mòbil, capficats. Ens hem oblidat de somriure, de saludar, de reconèixer els nostres veïns.

Saludem-nos més!

Algun cop no us heu trobat saludant a un vigatà en alguna vila de la platja? i que en canvi quan te´l trobes per Vic no el saludes.


Perquè?... a mi m´ha passat.