Núria Escala Castells





Entre la Ciutat i jo sempre ha existit una història d’amor. Qui és que no es deixa seduir per una ciutat oberta i en permanent transformació?

Una ciutat polièdrica al voltant d’un mateix nucli vital i ancestral. Amb una història sagrada al darrera i no parlo especialment de religió, sinó d’espiritualitat profunda bressol de filòsofs, pensadors, historiadors, astrònoms, literats i poetes. Vic, bressol de sants i santes. Uns a l’altar d’altres terra a terra amb la terra i la suor de sol a sol per extreure’n els seus fruits.


Desitjava una ciutat a la mesura humana i la vaig trobar, sabent que a la vida res és per atzar.

Més endavant va ser “Vic, ciutat saludable”. Després “Vic, ciutat amiga de la gent gran”, “Vic, ciutat solidària”. És “Ciutat Universitària”. I és des de fà 21 anys, “Vic, ciutat Castellera”. I actualment podem trobar-hi un espai nou de presència ciutadana “Els Amics de la Ciutat de Vic”.

De fet Vic és moltes coses alhora. Se li pot posar noms, definir característiques i dinàmiques varies però l’important és la seva essència on un passat preuat i un present emprenedor s’amalgamen per construir el futur a traves les persones (de la ciutadania), i de les entitats socials vives i responsables del benestar (bé comú) de la ciutadania.


Vic calidoscopi de cultures. La suma de la diversitat per tal d’enriquir el Comú, al conjunt. La ciutat de tots i per tots i cadascun dels ciutadans que hi habiten. Des dels més petits als més grans.


M’estimo la meva ciutat. Hi he rigut i també hi he plorat. He viscut amb el cor ample i a cops encongit. Això és la vida. Aquesta ciutat oberta i acollidora ha set per mi el teló de fons de cada moment viscut.

La ciutat per mi, emana seguretat, sobretot protecció i embolcall discret i silenciós, malgrat el ressò de la seva presència es faci notar. I quan te n’allunyes es troba a faltar.


M’agrada caminar per la ciutat. Fer-ho amb sentiment de pertinença és un luxe que m’allibera i obre la meva ment a un fantasieig entre la poesia, la música, la tendresa i les relacions personals del passat i el present aquí i més enllà. Caminant observant et fa descobrir de nou cada racó de la ciutat, cada olor i cada color. De ben segur que l’espai que m’envolta i que sento com a propi no és solament un espai físic, sinó un espai del cor que traspassa la pell fent contacte amb les persones que estimo i alhora també amb les que hi habiten.


Dit això no tinc paraules per agrair a la Ciutat de Vic, citta aperta, l’acompanyament i el mestratge que m’ha donat al llarg del temps i que em continua donant...

“La terra ens fa esperar fins a gaudir dels fruits de cada estació, però nosaltres podem recollir a cada instant els fruits de l’amistat”


Demòfil de Tespias (480 abans de Crist)