VIC, CENTRADA EN LES PERSONES
VIC, CENTRADA EN LES PERSONES
Es molt probable que al tombar d’any i tot encarant la recta final del mandat de l’actual consistori, es comencin a fer públiques les valoracions que els diversos grups integrants del mateix, fan dels pros i contres de la seva contribució a la millora de la vida del conjunt de vigatans i vigatanes.
Llegir mésTot repensant Vic
Després de l’última cita electoral municipal, s’obre un llarg període (eleccions parlamentàries a banda) de suposada pausa institucional que de ben segur ha de servir per afrontar temes de fons i clarament definitoris per la ciutat. Hom espera anar veient executats aquells projectes que els diversos grups polítics municipals van plantejar en campanya, ja que aquest és el compromís adquirit amb cadascun dels ciutadans, però alhora també és necessari reclamar, precisament per l’estabilitat institucional que han donat els resultats, que es posi en marxa un procés per repensar la ciutat, que més enllà de les necessitats diàries permeti visualitzar, promoure i orientar el que volem que sigui Vic en el futur.
Llegir mésVic citta aperta
“El Mercadal originà la Plaça, és a dir atragué a poc a poc la fixació del comerç ambulant. Els primers llocs d’aixopluc en motivaren les voltes on es manufacturaven els productes a intercanviar amb els que procedien del camp, primerament i en temps remots en especies, i més tard, sota el signe monetari d’equivalència. Només el temps ha canviat el caràcter dels edificis, la finalitat de les construccions i la silueta de les seves taulades.
Llegir mésQuè ens espera?
Dies enrere, veient un programa divulgatiu a la televisió, es deia que el salt tècnic que vivim en l’actualitat és una línea recta que es corba exponencialment cap a la verticalitat indicant, amb eixos temps-tecnologia, la rapidesa amb què canviarà el nostre sistema de viure. Deien, també, que tot just ara som al començament de la corba ascendent, però que això va amb una velocitat imparable.
Llegir mésL'olor del viscut
Estudiosos diuen que, experiències i influències culturals apareixen com a determinants del fenomen d’apreciació o rebuig en relació als olors. Pensant en la ciutat veiem que a més dels impactes visuals que trobem a l’entorn, existeix el so, el soroll, el moviment, els olors de tota mena...Això i més, tot plegat, participa a la percepció que nosaltres tenim de la nostre realitat de vida tant en l’aspecte social com en el personal. Aquesta seria una raó per la qual l’olor i les seves representacions podrien definir les característiques d’una situació, d’un lloc, i el viscut de cadascú en la ciutat.
Llegir mésElogi al fet d'existir
“Amic, per què busques desesperadament el jardí de les flors, quan el jardí de les flors és dins teu?” Kabir, filòsof indi s. XV.
En les altes planures del desert de pedra, les abelles salvatges busquen escletxes i fissures on fer el rusc i fabricar la mel. I així és com la mel regalima en mig de la pedra.
Llegir mésEl Remei, aquesta part de Vic
Estic segur que amb la majoria de vosaltres compartim la idea de que un barri, es molt més que la suma de un carrers, més o menys ben urbanitzats o de uns factors identificatius que hagin pogut perdurar en el temps. Un barri es sobretot la seva gent. La gent que ha fet possible al llarg de la història que aquest indret tingui personalitat pròpia, la segueixi tenint i sobretot maldi per seguir-la tenint en el futur. El barri, entès en la seva autèntica concepció es i sinó valdria la pena que fos, l’autèntic espai vital, el del dia a dia, dels veïns que en formen part.
Llegir mésEl patrimoni dels pellaires
La industria de la pell a Vic va portar molta riquesa a la comarca i a la dècada dels vuitanta del segle passat va arribar al seu punt màxim. Vic era la capital mundial de la pell petita, xais i cabres, i el seu prestigi era reconegut arreu. A l’acostar-se el canvi de segle però, la seva davallada es va anar accentuant i avui la fabricació de pell a Vic és gairebé nul·la. Els pellaires s’han fos però, que s’ha fet del seu patrimoni?. L’especulació ha fet créixer als antics terrenys de Colomer un barri despersonalitzat que l’Ajuntament va requalificar a canvi d’unes promeses de mantenir una presència i uns llocs de treball al polígon industrial que es van esfumar. Encara resta per construir algun bloc que si no es fes permetria gaudir d’un estimable espai verd.
Llegir mésEl constructor del primer rellotge de la Catedral de Vic
Joan de la Pedra (1380-1460 aprox.) ja era un artesà bregat, quan va venir a Vic, cridat pels síndics del consell municipal de la ciutat a oferir els seus serveis com a serraller i rellotger de prestigi. El cas és que en temps de Martí l’Humà (1396-1410) aquest traçut artesà ja trepitjava palau en condició de rellotger de confiança del darrer monarca de nissaga catalana. Precisament i segons fan constar en el seu treball Farrer i Xarrié (*) “Johanunço de la Roqua (així el denominen les cròniques) havia rebut aquells dies un particular encàrrec del rei Martí per tal que li reparés un rellotge de soneria que havia rebut del rei de Navarra Amb aquesta carta de recomanació, de ben segur que era l’artesà més prestigiós del regne.
Llegir mésDescobrint Vic
L’amic Joan em demana que escrigui sobre Vic. Vull suposar que és perquè sóc un vigatà “adoptat”: jo sóc gracienc de naixement, i només fa una dotzena d’anys, un amunt o avall, que visc a Vic. I ser gracienc marca molt, i encara més si ets nascut a la Plaça del Sol, per molts el veritable cor de la Vila.
Llegir mésHabitatges col·laboratius o cohousing
En els darrers anys, sobretot en l'àmbit de la gerontologia social s'ha desvetllat un cert interès per conèixer i explorar noves formes alternatives d'allotjament per a les persones grans. Però què és el cohousing?
Llegir mésAmicsvic
Aquesta iniciativa de www.amicsvic.cat, es d'aquelles coses que passen a poques ciutats, i la nostre es això, una ciutat especial, diferent i amb una voluntat de que cada ciutadà aporti el seu granet de sorra per millorar i enriquir- la.
Llegir mésDies d’hivern a Vic
La ciutat es desperta sota la boira que humiteja les teulades. Els carrerons fan olor a espelma amb essència d'espígol. El fred cala els ossos. El teu rostre amb prou feines dibuixa un somriure, tens por que les dents et quedin glaçades. Caldrà esperar a les dotze per descobrir que el dia és clar quan el sol es digna a visitar-nos.
Llegir més